Principal

divendres, 30 novembre de 2012

QUANTS BOLET HI HA ALS FORNASSOS!!

Avui, en Martí, pare de na Mª Magdalena ( 4 anys), i en Vicenç, pare de'n Pere i en Pau, ens han duit a cercar bolets. Hem quedat sorpresos de la quantitat de castes diferents que hem trobat als fornassos.
Senyal que els guies són bons i ens han duit a un bon rodol !!!

NA GEMMA ENS VA EXPLICAR COSES SOBRE LES ROQUES I ELS MINERALS

Al taller de ciències estam treballant amb fóssils i minerals, per això, na Gemma, mare de'n Martí, ens ha vengut a explicar coses sobre ells.

VISITAM LA TAFONA D'OLIS CAIMARI

                                



Durant la visita, na Cati, la mare de na Marta, ens va explicar moltes coses sobre el procés d'elaboració de l'oli.
Próximament vos ho explicarem detalladament.

dimecres, 14 novembre de 2012

Taller de cuina

Aquest  curs, igual que venim fent des de fa uns anys, hem posat en marxa el nostre Taller de Cuina.

 El primer que férem va ser empotar olives de Caimari. Aprofitarem els arbres que hi ha davant l'escola i amb el vist i plau de l'ajuntament, collirem les olives per poder fer el nostre taller.
També hem fet Pastissets Àrabs. Aquesta recepta ens ha servit per enllaçar el projecte d'aula amb el taller. Per fer aquesta activitat es va oferir a venir en Joan Francesc qui ens explicà la tècnica per fer aquests dolços tan especials.

Pensam que seria interessant que les receptes us arribassin com més aviat millor i per això, obrirem un receptari dins aquest blogg. Així tots en podrem gaudir.

dimecres, 31 octubre de 2012

AVENTURA A L’ANTÀRTIDA

En Jaume Espina és el pare de tres alumnes del nostre centre, en Jordi, en Pau i en Blai. Gràcies a això vàrem poder saber que havia estat a l’Antàrtida. L’únic mallorquí que coneixem que hi ha estat.

 En la nostre dèria per conèixer i entendre el món ens entusiasmàrem tot d’una davant la possibilitat de fer-li una entrevista. La que vol ser la primera d’un taller de periodistes que estam intentant posar en marxa a segon cicle.

En Jaume és marino de carrera i això juntament amb la seva participació envers moviments de defensa de la natura, el va dur a bord d’un vaixell de Greenpeace a l’Oceà Glacial Antàrtic per tal d’aturar la caça indiscriminada de balenes.

Un home afable i simpàtic que ens va venir a explicar l’especial experiència i la compartí amb nosaltres.

Josep - Com és que vares anar a l’Antàrtida i per què?

Jaume E - Jo sóc marino i en aquell moment feia feina per a Greenpeace i amb aquesta ONG vàrem anar a l’Oceà Glacial Antàrtic per aturar la caça de balenes.

Alexandre - Quant temps tardares en arribar-hi?

Jaume E. - El temps que un empra, depèn del lloc d’on parteix.



Jaume ens ensenya a través del google earth el lloc des d’on partiren.

A la mar la distància no es compta en quilòmetres, sinó en milles nàutiques. (una milla nàutica equival quasi a 2 quilòmetres).

De Mallorca a Barcelona hi ha 120 milles, és a dir, aproximadament 240 quilòmetres.

Nosaltres sortirem d’Austràlia, concretament des de Tasmània. La distància entre Australia i l’Antàrtida és de 3.000 milles, uns 14 dies depenent del tipus de vaixell. El nostre anava a 14 nusos per hora.

Alexandre – Què veus quan arribes allà? 

Jaume E - Gel. Al voltant de l’Antàrtida hi ha el que es coneix com a “barquisa”o mar gelat. A l’ hivern, la barquisa ocupa més espai i a l’estiu es fa més petita. S’ha de distingir la barquisa dels icebergs, ja que aquests darrers són blocs d’aigua dolça.

Maribel - Sabem que estares dins un vaixell durant un temps i ens demanem, si algú es posa malalt, com ho feis? 

Jaume E - Quan algú es posa malalt i el vaixell es troba prop de la costa, ve un helicòpter i du el malalt a l’hospital. Si el vaixell està en mig de la mar, com era el nostre cas, no poden venir a cercar-te. Per això duem un personal sanitari d’ambulància i una farmaciola molt completa. En els casos en que no es disposa de personal sanitari, s’utilitza l’ajuda mèdica per radio. Però el més important és no fer-se mal.

Jaume - Què és Greenpeace? 

Jaume E - És una ONG preocupada per la conservació de la natura i per la pau.

Miquel - Fa molt temps que entrares a formar part de Greenpeace?

Jaume E - Vaig treballar per a Greenpeace des de 1997 fins a l’any 2000. Aquestes organitzacions poden pagar poc per la feina, ja que les seves entrades procedeixen de les quotes que paguen els socis de l’ONG.

En un primer moment vaig treballar per Greenpeace a Mallorca, durant dos anys. Després vaig fer-ho a nivell internacional, coincidint amb el viatge a l’Antàrtida per aturar la caça de balenes.

Margalida - Per què vareu anar a l’Antàrtida? 

Jaume E - A l’Oceà Glacial Antàrtic hi ha grups de vaixells baleners que es dediquen a caçar balenes. Aquests cetacis tenen un període de reproducció molt llarg, el que significa que es maten més balenes de les que neixen i per tant, algunes espècies de balenes es troben en perill d’extinció. Per aquest motiu Greenpeace, ONG que defensa la natura i la pau, du a terme una sèrie d’accions per tal de conscienciar la societat del perill en què es troben aquests animals.”Greenpeace posa una barca petita entre el vaixell i la balena i el pescador no pot disparar l’arpó perquè matarà algú de Greenpeace, però això no soluciona el problema definitivament, però si fa que es parli del tema a diferents mitjans de comunicació i és una manera de que la gent es vagi conscienciant.”

Biel- Hem vist en un reportatge que l’Antàrtida està formada per un 95% de gel. Com es pot sobreviure amb tant de fred? 

Jaume E – És cert el que tu dius, l’ Antàrtida és un continent format bàsicament per gel, on no hi neixen cap tipus d’animals, sinó que són animals que hi pugen. Allà només hi ha plantes i alguns invertebrats molt petits. Per això, les persones que hi van saben que les condicions climatològiques són dures i van preparats en tots els sentits (roba, barracons…).

Precisament ara fa cent anys que l’home va arribar per primer cop a l’Antàrtida.

Els australians són molt amics de Greenpeace i normalment ens ajuden. Record gratament el dia que estant en mig de l’oceà (Nadal del 1999-2000), s’atracà a nosaltres un vaixell australià i ens va dur pa fresc i pastissos. Aquest detall tan gratificant per a nosaltres es convertí en una festa.

Biel - També diuen que el gel de l’Antàrtida es va fonent. Com es sap i a què pot afectar?

Jaume E – El clima canvia entre d’altres coses per l’activitat humana que va modificant les capes de l’atmosfera. Per tant, nosaltres a nivell individual però també a nivell de grup podem dur a terme accions per aturar aquest canvi climàtic.

Sabem que el gel de l’ Antàrtida es fon per les fotografies preses pels satèl•lits.



Marta - Què podem fer nosaltres davant això? 

Jaume E - Com vos he dit abans, cadascú de nosaltres podem fer petites coses com utilitzar els transports públics, anar a peu sempre que puguem, reciclar, reutilitzar Però no podem quedar-nos només amb aquest fets sinó que podem mirar de canviar el món a nivell més gran. Això és el que intenta Greenpeace. 

Marta- Pel que fa als caçadors de balenes, per què les cacen? 

Jaume E – De les balenes s’aprofita tot. Però podem pescar d’una manera sostenible, es a dir, pescar el que necessitem. 

Es poden pescar balenes, però poques. Vos posaré un exemple: “l’atún posa 10.000 ous, però la balena només té un fill cada quatre anys”, per això, si se’n pesquen moltes poden desaparèixer.

Balenes blaves n’hi ha poquíssimes perquè les varen caçar molt. ‘única balena que no es va caçar és el roswal aliblanco que és el que cacen ara els japonesos.

Martí – Què fan amb les balenes? 

Jaume E – Com vos he dit abans, de les balenes s’aprofita tot. Un temps s’aprofitava per fer les conxes dels sostenidors i dels corsers. 

Martí – Què passarà si segueixen caçant balenes? 

Jaume E – Desapareixeran algunes espècies. N’hi ha tan poques que els mascles i les femelles costa que es trobin per a tenir fills.

Pere – Tornaries a repetir aquest viatge? 

Jaume E – Sí. 

Pere- Duries els teus fills a aquest viatge? 

Jaume E – Ara són massa petits, però quan fossin grans sí que els hi duria.

Pere - Et vares sentir sol en algun moment? 

Jaume E – Sí que vaig sentir-me sol algun cop. Setanta dies a la mar són molts tot i que t’agradi com a mi. Per una persona a la que no li agrada poden ser un infern.

Després d’aquesta entrevista en Jaume ens va ensenyar un vídeo molt interessant on es mostrava com en aquella ocasió aturaren la caça de balenes.